Les alegres comares de Windsor - AQA1! オンラインショッピング

【電子書籍なら、スマホ・パソコンの無料アプリで今すぐ読める！】

Amics, gent catalana, jo us dir? com la senyora Page: ≪An?usen a casa, a riure d'aquesta alegra historia, davant d'una bona fogarada≫. Aquesta comedia memorable us ser? comport?vola y agradosa perque es noblement casolana. Belles burgeses, honorables marits, aquesta comedia fomenta les besades conjugals y fa grotesca la temptaci?. El vici t? sempre alguna cosa de Falstaff. La virtut, quan es ben sana, es ?gil, desperta y joconda. LES ALEGRES COMARES s?n una llohan?a de la castedat, per? de la castedat alegra, o siga ab una arma m?s per batre la concupiscencia: la rialla. Jo'm penso que LES ALEGRES COMARES s?n avui d'una actualitat especial (a m?s a m?s de la llur perenne actualitat art?stica). Hi ha avui, a Catalunya, qui predica el vici com a refinament, la sensualitat com a vida alliberada. Se predica un Renaixament que esdevindr?a per un cami tot cerebral, y a consequencia d'una idolatr?a for?ada de la bellesa exterior. Se vol posar don Joan a la moda, En aquest punt, ser? b? que ens recordem del Falstaff. Ning? m?s que jo desitjar?a la finesa, el viure agen?at, el triomf de les elegancies, Per? crec, com un dels personatges de la bella escena l?rica que gaireb? tanca LES ALEGRES COMARES DE WINDSOR, que la Sobirana de les Fades, qui du corona d'un etern esclat, odia els sutzes y la sutzetat. Perx? he traduit ab veritable joia aquesta facecia contra l'impuresa. La senyora Ford y la senyora Page -que s?n, me sembla, una mica catalanes,- riuen ab un admirable entrenament, del dimoni luxuri?s, golut, diforme, interessat y matucer. El dimoni de la luxuria entre tots els esperits caiguts es el m?s abominable, perque ni tant sols es prim, encara que molts no sen adonguin fins despr?s. Ah, pobres testes d'adolescent, tor?ades sobre el coix? a la matinada,com les evoca el Baudelaire! Ah, caparrons femenins que sovint contorba una imatge vaga, murmurant rimes d'encantament! Tots aquests miratges, totes aquestes fascinacions, no s?n m?s que metam?rfossis del vell Falstaff. Goethe, en el s?u Faust, quan el doctor parla d'estrelles, de flors, d'imatges galanes, fa dir pel Mefist?fil la veritat de les coses. -Sabs c?m acabar? tot aix?? -Y es respon ell mateix ab un gest brutal. Si t? hi haguessis sigut, oh, Margarida ignocenta, qui et deixaves sustreure insensiblement a la dol?a memoria de ta mare, per un bon home fracassat que al cap y a la f? se tenyia els cabells! Jo voldria que aquesta versi? de LES ALEGRES COMARES serv?s, perque en alguna ocasi?, manta faramalla, manta cobejan?a, manta groixuda temptaci?, fos tirada an aquell cove tradicional de la higiene casolana, que devegades pot esdevenir -malgrat tota la literatura dels perversos- s?mbol de dignitat, seguran?a d'una vida riallera, y divertida alliberaci? de les angoixes que pretinguin alterar nostra plasc?vola ecuanimitat.画面が切り替わりますので、しばらくお待ち下さい。
※ご購入は、楽天kobo商品ページからお願いします。
※切り替わらない場合は、こちらをクリックして下さい。
※このページからは注文できません。

この商品の詳細を調べる

: 本・雑誌・コミック » 洋書 » FICTION & LITERATURE